dimarts, 15 de setembre de 2009

Conferència del Dr.Ferris "Els efectes de la contaminació sobre la salut"



De què està malalta Cerdanyola? Dels abocadors de Can Planas? El proper DISSABTE 19 de SETEMBRE a les 18:00h, conferència amb el Dr. Josep Ferris i Tortajada, especialista en oncologia infantil de l'Hospital Infantil Universitari la Fe de València.

La Plataforma sense Abocadors organitza la xerrada sobre els efectes de la contaminació en la salut el 19 de setembre


La xerrada, que anirà a càrrec de l'oncòleg infantil, Josep Feris, es farà a la sala 6 de l'Ateneu. L'activitat va quedat ajornada el 6 de juny passat i els membres de la Plataforma van acusar l'Ajuntament d'haver prohibit l'acte.

Plataforma Cerdanyola sense Abocadors organitza el proper 19 de setembre la xerrada amb l’oncòleg infantil de l’Hospital Universitari de València i epidemiòleg mediambiental, Josep Ferris, que va quedar ajornada el 6 de juny passat. Ferris parlarà dels efectes de la contaminació sobre la salut. Segons el president de l’Associació Via Verda, Roger Caballé, la raó de portar aquest especialista a Cerdanyola es fonamenta en la presència dels abocadors a Can Planas.


D’altra banda, per a Òscar Pérez, del Centre Ecològic de Projectes Alternatius (CEPA), la conclusió que es pot treure de tot el procès de Can Planas és que el pretesos processos de participació ciutadana i transparència acaben sent processos de legitimació d’un seguit de projectes.


De la seva banda, la representant de Via Verda, Rosa Guallar, considera al.legals aquests projectes i acusa l’Ajuntament de no defendre al municipi davant el problema que representen aquests abocadors La Plataforma ha anunciat que continuaran treballant per trobar una solució a aquest problema.



Comunicat de premsa de la Plataforma en resposta a la des-informació apareguda al butlletí municipal “Riu Sec” de juliol-agost de 2009


El butlletí municipal "Riu Sec" de juliol-agost de 2009 inclou un monogràfic sobre l'abocador de Can Planas que té un clara orientació publicitària. Falta a la veritat conscientment i reiterada en aspectes fonamentals.

--------------------------------------------


El butlletí municipal “Riu Sec” de juliol-agost de 2009 inclou un monogràfic sobre l'abocador de Can Planas que té un clara orientació publicitària. Falta a la veritat conscientment i reiterada en aspectes fonamentals. Des de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors volem alertar de què la informació que conté no és fiable, i recomanem a les persones que estan interessades cercar informació pel seu compte o posar-se en contacte amb nosaltres.

D'entre tota la demagògia i falta de sinceritat del nostre ajuntament volem destacar:

Les tres administracions implicades en l'afer de l'abocador, Agencia de Residus, Ajuntament i Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (EMSHTR), no son cap garantia ja que de comú acord, com ara, van omplir i després van malgestionar l'abocador. Hi ha un Informe Jurídic públic que les imputa com a responsables de la greu contaminació.

Aquestes tres administracions no van signar cap conveni fins que la Fiscalia de Medi Ambient no va iniciar diligències d'investigació a instàncies de la ciutadania (2006) .

Al 2006 ja van descartar la descontaminació i apostaren per un segellat molt parcial, de manera que la posterior tria de solucions és una fal·làcia (mentida).

L'Informe IDOM (2008) és correcte en el diagnòstic però el capítol de propostes és breu i superficial, decantant-se deliberadament per l'opció triada l'any 2006: més barata i ràpida.

El segellat és parcial i només inclou la superfície i la vessant nord. A més, extreuen una part insignificant de residus justament inerts, que no contaminen, i ho fan per a disposar de més sòl edificable al voltant de l'abocador.

L'informe IDOM mostra uns graus de contaminació que obliguen a complir el REIAL Decret 9/2005 de sòls contaminats i, en conseqüència, a descontaminar (no tapar). Davant d'això les administracions incompleixen la Llei.

Els processos participatius que esmenta la revista són inexistents. L'actitud de l'Ajuntament és d'absolut menyspreu cap a la ciutadania interessada en aquest tema, posant-nos impediments en l'accés a la informació. L'equip de govern actua d'esquenes a la ciutadania tret de donar-nos l'informe IDOM després d'anys de reivindicar l'accés a la informació a la que tenim dret per Llei. Ha arribat a l'extrem de censurar un acte de divulgació científica relacionat amb la salut pública i el medi ambient prohibint, en comptes de recolzar, un acte on un reconegut oncòleg de València ens havia de mostrar els perills tòxics enterrats a Can Planas.

Finalment, denunciem el malbaratament de diners públics amb fins propagandístics en el “Riu Sec”, per comptes d'informar d'una manera sincera, objectiva, contrastada i fiable.

dissabte, 6 de juny de 2009

L'Ajuntament de Cerdanyola censura un acte sobre els abocadors tòxics

L'Ajuntament de Cerdanyola s'ha sortit amb la seva impedint per la via de la censura l'acte que la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors havia previst per al dia d'avui, dissabte 6 de juny. Les forces policials han intervingut a l'Ateneu de Cerdanyola per tal d'assegurar que no es realitzés un acte que de ben segur hauria posat sobre la taula unes veritats que a l'alcalde no li interessa que se sentin, menys encara en una jornada de reflexió prèvia a uns comicis electorals.

A continuació, segueix el manifest que la Plataforma ha llegit a les portes de l'Ateneu aquesta tarda, i més avall la carta de l'ajuntament on s'informa de la prohibició de l'acte informatiu sobre el abocadors:

dimecres, 27 de maig de 2009

Nou intent de censura per part de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

Un cop més, la celebració d’una xerrada organitzada per la Plataforma Cerdanyola sense abocadors de Cerdanyola del Vallès torna a estar amenaçada per part del govern municipal

La Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors hem organitzat per al proper dia 6 de juny de 2009 a les 18 hores la xerrada titulada "Medi ambient i càncer: abocadors de residus tòxics i perillosos". La ponència serà impartida pel Dr. Josep Ferris i Tortajada, especialista en oncologia infantil de l’Hospital Infantil Universitari La Fé de València. El Dr. Ferris, tambéparlarà de la relació entre la contaminació del medi i malalties concretes com lafibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple.

Per a la realització de l’acte, es sol•licità un espai municipal (sala 6 de l’Ateneu de Cerdanyola) amb l’antelació necessària i pels procediments establerts, que fou confirmat tant per part del responsable de l’Ateneu com pel Departament implicat (Sanitat, que depèn de la regidoria de Serveis a les Persones i Drets civils).

Tanmateix, ahir dimarts dia 26 de maig de 2009, havent iniciat la difusió via correu electrònic i l’encartellament sobre l’acte, la reacció de l’Ajuntament fou immediata: l’interlocutor de l’Ateneu es posà en contacte amb una de les persones que havia fet la sol•licitud acusant-la d’engany i amenaçant-la amb què la xerrada no es celebraria, ja que es tractava d’un acte polític i el dia 6 és dia de reflexió.

El que els senyors de l’Ajuntament no saben és que la Plataforma, prèviament, ja havíem consultat la Junta electoral per mitjà dels nostres advocats per si hi havia cap inconvenient en realitzar aquesta xerrada el dia abans de les eleccions europees. La resposta de la Junta fou que no hi havia cap problema, donat que el què està prohibit és realitzar actes en els que es demani el vot per alguna opció política que es presenti a les eleccions.

Ara farà just un any, tingué lloc un primer atemptat a la llibertat d’expressió de la Plataforma. L’Alcalde de Cerdanyola del Vallès, Sr. Antoni Morral i Berenguer, exercí pressions polítiques sobre el Bisbat per suspendre l’acte sobre els abocadors de la Plana de lCastell al Centre direccional, que es preveia celebrar al Centre Parroquial de la ciutat.

Finalment, la denúncia pública de l’intent de censura “ajudà” a què l’Ajuntament es fes
enrere...

Ara, com aleshores, ens trobem davant d’una reacció inconcebible davant d’un acte informatiu sobre un tema que afecta la salut i el medi ambient de la població, fonamentat amb dades científiques i objectives. I com ara fa un any, ens recorda actuacions d’èpoques que consideràvem superades... Ens ho recorda massa...

Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors
A Cerdanyola del Vallès, 27 de maig de 2009

dilluns, 25 de maig de 2009

"Medi ambient i càncer: abocadors de residus tòxics i perillosos"


Des de la 'Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors ' (CESA), us convidem a la xerrada-col.loqui:




"Medi ambient i càncer: abocadors de residus tòxics i perillosos"



que donarà el :

      • Dr. Josep Ferris i Tortajada
      • Especialista en oncologia infantil
      • Doctor de l'Hospital Infantil Universitari La Fé de València.
      • Dissabte, 6 de Juny
      • A les 18h
      • A l'Ateneu, Sala 6
El Dr. Ferris també parlarà de la relació entre la contaminació del medi i malalties concretes com la fibromiàlgia, la sindrome de fatiga crònica i la sensibilitat química multiple.

'Us demano a tots i a totes, feu correr aquesta convocatòria i que vingueu personalment i a ser possible acompanyats per persones interessades en la salut i el medi ambient.

Salut i fins el dissabte dia 6 !
Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors
Membres :
VIA VERDA, ERC, ELS VERDS, PAS, JERC, MAULETS, CEPA-Ecologistes de Catalunya, Albert Lázaro, Salvador Sagarra.

P.D.:També parlarà, de la fibromialgia, sindrome de fatiga crònica i sensibilitat química multiple. La durada estimada serà d'uns 60 minuts i el col•loqui tot el temps que vulgui la gent fent preguntes.

dissabte, 14 de febrer de 2009

Nova ofensiva per preservar el medi i la salut pública a Cerdanyola: l'abocador Elena, al descobert!

Fa escassament una setmana, dos companys de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors van denunciar al Seprona el lamentable estat que presenta l'abocador Elena. El que segons l'alcalde Morral, amb la connivència dels qui li van donar recolzament, havia de ser un "dipòsit de residus inerts" s'ha evidenciat, tal i com venim denunciant des d'antic, en una maniobra per recolocar les bales de residus sense tractar provinents de l'Ecoparc2 de Ripollet. I no és només que segons els Acords de l'Ecoparc 2, els residus d'aquest mai no arribarien a Cerdanyola, sinó que a més quan les dipositen no ho fan amb les condicions de seguretat mínimes exigibles.

A continuació, copiem la notícia apareguda dimarts passat al diari El Punt:

Demanen que l'abocador de Cerdanyola rebi fins a 1.000 tones diàries de residus

El Seprona investiga l'estat del dipòsit de bales de residus «Elena» després d'una denúncia dels veïns

EMMA ANSOLA. Cerdanyola del Vallès
L'empresa Puigfel, gestora de l'abocador Elena de Cerdanyola on es dipositen actualment les bales de residus procedents de l'ecoparc de Montcada, va sol·licitar a finals de novembre una nova autorització ambiental per tal d'incrementar el ritme de deposició de bales de residus. Això implicarà passar de les gairebé 300 tones diàries que es dipositen actualment a un màxim de 1.000 tones, ja que la restauració d'aquesta argilera ha d'estar enllestida el 2010 per iniciar el pla urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, a tocar de la zona, i que inclou el sincrotró Alba. L'empresa espera rebre l'autorització de la Generalitat.



+ Estat en què es trobava ahir el dipòsit Elena amb els plàstics més superficials tots trencats. Foto: E.A.

El trànsit ja existent de vehicles pesants a la carretera Sant Cugat de Cerdanyola es podria intensificar ben aviat si finalment la Generalitat dóna llum verd a la nova autorització ambiental que ha sol·licitat l'empresa Puigfel, gestora de l'abocador de bales de residus Elena. Aquesta nova autorització està motivada per una reducció dels terminis d'explotació d'aquesta argilera convertida ara en dipòsit controlat de bales de residus procedents d'ecoparc. El període d'explotació és ara de 3 anys, abans era de 15, per tal de tenir restaurat el forat el 2010, quan s'han d'iniciar les obres del pla urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola i la posada en marxa del sincrotró Alba. Això obliga a un canvi de ritme en la deposició de les bales que, segons l'estudi d'impacte ambiental presentat per Puigfel, podria arribar a les 1.000 tones diàries. «Es tracta d'una quantitat estimada i fixada com a límit», explica Andreu Puigfel, responsable de l'empresa. Actualment no s'arriba a les 300 tones diàries, explica. L'estudi presentat per l'empresa va quedar en exposició pública durant el mes de desembre i a hores d'ara està a l'espera de rebre el vistiplau del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, segons explica Puigfel, per tal d'incrementar el ritme de deposició de bales.

EL SEPRONA INVESTIGA
El Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) ha obert un informe sobre l'estat del dipòsit arran d'una denúncia presentada pel veí de Cerdanyola, Albert Lázaro. Els plàstics que cobreixen l'abocador on es dipositen les bales estan tots esparracats la qual cosa afavoriria la filtració de lixiviats, segons la denúncia presentada. L'Ajuntament de Cerdanyola ha assegurat que la impermeabilització de l'argilera Elena és correcta, segons els informes de l'empresa Auma, responsable de l'obra, perquè les làmines blanques no tenen la funció d'impermeabilitzar les parets.

dimarts, 27 de gener de 2009

Entrevista a l'Albert Làzaro, membre de la Plataforma Cerdanyola Sense Abocadors

Entrevista publicada a www.llibertat.cat el 26.01.09

Albert Làzaro, lluitador veterà, impulsor de la Plataforma "Cerdanyola sense abocadors" i membre del PAS (Participació Activa i Social)

"Ras i curt, la nostra reivindicació és el sanejament definitiu dels residus tòxics..."


- Quan va començar la lluita contra els abocadors a Cerdanyola?
La lluita contra els abocadors d’aleshores no era com ara: el febrer de 1981 vam fer la primera denúncia contra els abocadors de la carretera de Collserola (de Cerdanyola a Horta). En aquells temps venien les furgonetes des de Barcelona i hi abocaben les runes i objectes, mobles, i fins i tot algun taller hi abocava residus orgànics o pintures...

Un col..lectiu de persones sensibilitzades contra els abocadors (gent de NE, del Congrés de Cultura Catalana) vam localitzar els abocadors i vam desplegar al llarg de la vora de la carretera tots aquests objectes i material... I vam comunicar-ho a la premsa de Barcelona, denunciant en tall irònic que es tractava d’una exposició i venda d’objectes vells i antics. El dia de l’acció era diumenge i hi vam repartir octavetes entre els cotxes que hi passaven... Fins i tot hi van pujar uns antiquaris interessats per la nota de premsa que es van emprenyar perquè no eren objectes valuosos...

- I la resta de grups polítics us donaven suport? Quins grups formaven l’equip de govern d’aleshores?
No ens donaven suport. El govern local estava a mans del PSC-PSOE en coalició amb el PSUC, junt a CiU, que formaven tots tres l’anomenat “Pacte de Progrés”. Es van desinteressar completament per la problemàtica dels abocadors. No obstant això, al cap d’uns mesos s’hi van posar unes baranes o tanques per impedir que els cotxes i furgonetes hi aboquessin més objectes.

- I els abocadors tòxics, des quan existeixen a Cerdanyola...?
Jo en tinc coneixement des de l’any 1981, quan els vaig descobrir tot fent fotografies dels abocadors incontrolats de Collserola esmentats més amunt. Per acabar el rodet de fotos em vaig atansar a Can Planes, on existia un abocador a tocar del torrent de Can Magrans, un abocador de dimensions descumunals i que es connectaven amb d’altres que es trobaven entres l’església i el Castell de Sant Marçal.

- Aquests abocadors eren il.legals o “legals”?
La part de la Plana de Cerdanyola que correspon a l’espai entre l’església i el Castell estaven explotats per l’Entitat Metropolitana de Barcelona, i per l’empresa Puigfel, que fins i tot hi tenien una bàscula per pesar els residus que s’hi llençaven. Aquests abocadors tenien l’estatus de legals... En canvi, el que he esmentat abans de Can Planes era un abocador del tot il.legal; es tractava d’un abocador pactat entre el propietari de Can Planes (Sr. Margenat) i l’empresa Puigfel. Aquest abocador funcionava fins i tot de nits... Hi arribaven camions, fins i tot de França, per abocar-hi qui-sap-lo.

- Es tenia aleshores (durant els anys vuitanta i noranta) coneixement dels residus que hi van abocar a la Plana del Castell?
La població de Cerdanyola vèiem que s’hi llençaven coses estranyes a aquests abocador, però no en fèiem un seguiment massa acurat del què hi passava. Fins que un bon dia, als anys 1981-1982, els veïns més propers a Can Planas es queixaren a a l’ajuntament d’unes pudors molt fortes que impedien fins i tot la respiració amb normalitat. La gent no podia ni dormir amb les finestres obertes... Això es va denunciar a l’ajuntament i als medis locals i del país. Aquest moviment va donar peu a què l’ajuntament prengués compromisos forçats per la pressió del veïnat. L’ajuntament aleshores va donar un ultimàtum als responsables (Puigfel i Margenat): i abans d’una setmana van pretendre solucionar-ho cobrint-ho amb calç viva; i en vista que no s’aturaven les pudors van bombejar els lixiviats, però abocant-los al torrent... després uns camions van amagar la “merda”, colgant-la amb terres d’enderrocs i de rebaixos, terres inerts.

-Quina mena de residus es va abocar a aquests indrets de Cerdanyola del Vallès?
De tot. Terres de rabaixos... Sobre 120.000 tones de sals de fosa d’alumini (provinents de les fundicions d’alumini), però també residus hospitalaris, industrials, restes de pintures, olis bruts de motors, i tota classe d’inmundície.

-I amb total impunitat?
Fins l’any 1995, en què aquests abocadors van ser clausurats. A sobre, per realitzar aquesta operació de clausura van necessitar unes capes de terra orgànica, que van extreure rematant less restes de boscos que envoltaven aquest indret (boscos que es van salvar perquè hi van trobar petits fòssils, i aquestes terres no eren aptes per a la fabricació de ceràmiques). Curiosament, l’empresa que va explotar els terrals d’argila, o sigui, que va fer els grans forats, va ser la mateixa que es va beneficiar de la concessió atorgada pels organisme oficials del cap i casal per omplir amb tota classe de deixalles i sense control els que coneixem com els actuals abocadors tòxics contaminants.

- Com es va conèixer tota la toxicitat d’aquests abocadors?

Es va fer públic l’any 2006 després de tres anys de secretisme per part de l’ajuntament de Cerdanyola i del Consorci del Centre Direccional (consorci que projecta un complex urbanístic que atempta contra el territori, l’anomenada Via Verda). Un informe relatiu als elements del subsòl i les condicions del sòl per edificar-hi van posar de manifest l’existència de grans quantitats de residus tòxics.

El detonant de l’escàndol va ser que, a més dels productes tòxics de què parlava l’informe dels laboratoris pertinents, per remediar la zona tòxica les arques municipals haurien de fer-se càrrec del 20% del cost total del sanejament. Aquesta circumstància va posar sobre la taula que l’ajuntament capitanejat per l’Antoni Morral hauria de pagar les malifetes realitzades per les empreses contaminants, mentre la població de Cerdanyola no hi havia abocat residus propis ni havia recaudat cap diner per aquests abocament.

- I ara com està la situació dels abocadors tòxics de Cerdanyola?
Fa pocs dies vam rebre el nou informe elaborat per IDOM, empresa contractada pel Consorci del Centre Direccional. Aquest informe confirma les dades de l’informe de l’any 2003, que constaten la perillositat de les matèries soterrades al subsòl de la Plana, i encara augmenta un 90% el territori contaminat. Finalment ens han hagut de donar la raó, ja que només un petit grup de gent (primerament des del col.lectiu Via Verda i per part de persones a títol individual, i més recentment des de la "Plataforma Cerdanyola sense abocadors", que impulsen grups com la Via Verda, el PAS, Maulets, la CUP, ERC, els Verds, CEPA-Ecologistes en Acció, etc.) hem denunciat aquest fet durant tots aquests anys. Per la qual cosa continuem exigint la condició d’aquests terrenys com a sòl contaminat. Fa més de 25 anys que aquests abocadors estan perjudicant la salut dels habitants de Cerdanyola.

La reivindicació de la Plataforma és, ras i curt, el sanejament definitiu dels residus tòxics. Ara per ara, aquest objectiu passa per aconseguir aquesta classificació de sòl contaminat per als abocadors de la Plana del Castell. És molt preocupant el fet que Cerdanyola sigui una de les poblacions amb més càncers i malalties greus del nostre país.

Les persones que lluitem perquè es sanegin aquests abocadors prioritzem la salut de les persones per sobre dels guanys econòmics. A diferència dels membres de l’equip de govern local, que actuen de manera irresponsable, optant per les solucions més “ràpides” i més “econòmiques”.

diumenge, 11 de gener de 2009

Abocadors tòxics a Cerdanyola: o la salut o el negoci

Cerdanyola del Vallès debat el seu futur en els propers mesos: la construcció del Centre Direccional posarà fi a l'últim corredor natural entre la serra de Collserola i Sant Llorenç de Munt.

La gravetat de l'amenaça es potencia pel fet que la construcció d'aquest complex urbanístic es pretén realitzar en terrenys contaminats durant més de 20 anys, zones convertides en abocadors legals i pirates que encara recullen 2.445.000 metres cúbics de residus tòxics industrials com fosa d'alumini, crom hexavalent, fibrociment...

L'existència d'aquests abocadors ha estat denunciada durant anys per entitats, organitzacions polítiques locals i ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola. Tanmateix, els governs encapçalats per PSC o ICV-EUiA han fet mans i mànigues per tirar endavant el projecte urbanístic, a qualsevol preu, amagant el perill que representen els abocadors tòxics per a la salut de les persones i del medi.

Durant aquest Nadal la Plataforma "Cerdanyola sense abocadors" desenvoluparà una campanya de sensibilització entre la població de Cerdanyola del Vallès, una població que haurem d'optar entre la salut o la construcció del Direccional.